L’aigua és un bé comú, un recurs natural que ens pertany a totes i que, al llarg de la història, la humanitat hem sabut aprofitar també per a generar energia, esdevenint el motor de fàbriques industrials i de l’electrificació del territori. És el cas de les tèxtils de la Catalunya central o de les centrals hidroelèctriques del Pirineu que van portar la llum a Barcelona i van suposar l’inici de la modernitat a Catalunya.
Però la privatització de l’aigua dels nostres estanys, barrancs i rius ha estat una constant, com ja ha passat amb molts altres recursos i drets. Privatització que ha anat de la mà de favors irregulars entre la classe política i alts càrrecs d’organismes oficials, opacitat, portes giratòries i tractes de favor, tot per fer que el negoci de l’energia hidràulica, que genera enormes beneficis, es perpetuï en el temps en mans d’uns pocs.
Des de fa anys, diverses institucions com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) estan permetent un frau en les concessions hidroelèctriques caducades que beneficia a empreses privades, entre elles i majoritàriament, Endesa, amb un lucre de milions d’euros. La Llei d’Aigües contempla que, un cop transcorregut el termini d’explotació (limitat a 75 anys) per part d’aquestes empreses, la concessió s’extingeix i tots els elements de l’aprofitament hidroelèctric han de revertir a control public en perfecte estat de manera gratuïta i lliure de càrregues.
Tot i això, les reversions a control públic de les centrals hidroelèctriques no s’estan duent a terme degut a resolucions irregulars i fraus al Registre d’Aigües, permetent que aquestes empreses segueixin explotant recursos públics tot i haver finalitzat el termini legal i sense respectar, en molts casos, els cabals ecològics o el compliment de les condicions concessionals.
A més, l’administració segueix apostant per la privatització d’aquelles centrals que, una vegada caducada la seva concessió, hagin revertit a control públic. Són rotunds descartant qualsevol alternativa de gestió pública i directa, l’única capaç de garantir la restitució territorial dels beneficis, així com el compliment de la normativa mediambiental.
Per aquest motiu impulsem la Plataforma Per Recuperar l’Energia des d’on exigim, en primer lloc, l’extinció de les concessions caducades i la reversió d’aquestes centrals hidroelèctriques a l’administració competent, i que s’iniciï un procés de revisió del Registre d’Aigües per a detectar possibles fraus i irregularitats, així com la depuració de responsabilitats.
En segon lloc, exigim la gestió pública dels aprofitaments hidroelèctrics garantint una justa restitució territorial i que la municipalització sigui la via prioritària una vegada les centrals hagin revertit a mans públiques.
Demanem també que siguin rescabalades a l’erari públic les quantitats econòmiques aprofitades en excés per les empreses concessionàries des del venciment del termini màxim de 75 anys.
En un context d’emergència climàtica i davant dels reptes energètics que aquesta planteja, ha arribat l’hora que l’aigua dels nostres rius torni al control públic i que es pugui gestionar directament des dels territoris afectats, en aquest cas els municipis.
És necessari potenciar un nou model energètic fonamentat en la generació distribuïda i de proximitat, basat en el decreixement per reduir els impactes ambientals globals i reduir la nostra petjada ecològica. L’explotació dels recursos energètics i materials renovables s’ha de fer amb coherència amb els sistemes naturals i respectant les dinàmiques dels ecosistemes del país.
Els recursos naturals i els recursos bàsics com l’energia han d’estar sota control de la gent i no en mans de grans corporacions sense escrúpols que ens espolien i empobreixen.
Ha arribat l’hora de passar a l’acció: MUNICIPALITZEM LES CENTRALS I RECUPEREM L’ENERGIA!